diumenge en ralentí

a mig camí d'anar a demanar més llimona, em van entretenir a parlar d'espines llunyanes clavades i coses que no s'expliquen però que sempre s'acaben confessant en un tamboret de barra mentre es brinda per tot allò que no direm mai, en realitat. sempre igual, però sort, potser. com fer diumenge algun diumenge. dormir seguit tantes hores fa estrany i tot. i després el vent aquest que xiula i que fa caminar ràpid. abans de dinar, m'he passat amb les tisores, però és que m'he anat animant a mesura que veia més cabells a la pica. després, he estat a punt de no fer sofregit per evitar el tràngol de la ceba, però al final m'han vençut les ganes de bon gust i total, només hi ha hagut llàgrimes als últims crecs. a l'aroma m'he demanat un cacolat calent, sobretot per les mans al got. soparé croquetes casolanes i buscaré la manta del sofà però ja.