la forma d'un sentit

sí, potser era el fred, el que volia. vent de cara que despentina i talla llavis i el sol d'hivern aquest de mig matí. o saber que demà és dissabte i no em llevaré quan sigui de nit, per exemple. que el mal d'esquena hagi desaparegut i d'acord que la son continua intermitent però si tot fos tan salvable com dir, va, un cafè, i que això sembli de sobte la solució a tot, doncs, no sé, imagina't, saps? imagina't, i somriure d'esquena, a totes les tonteries que algú havia dit un dia i que tu també vas creure't. com a desitjos normals dels matins d'hivern. o les matinades.

(foto de la vic)