ha tornat el mal d'esquena i la pluja es torna eterna i no se'n va. el nou disc de nacho vegas s'ha convertit en la banda sonora perfecta d'aquests cels grisos que no volem per res. ja no em fan mal les cervicals, ara és més cap al mig. vigila, que si em toques, potser em trenco. que a sobre és febrer, fa fred i els dubtes es mutipliquen per tres. d'aquí un mes ja haurem escoltat el disc de manel i direm m'agrada la tres, a mi la set, a mi no ho sé. el barça passarà a quarts de final i tothom dirà uf, pensàvem. el febrer no m'ha agradat mai. o potser era l'hivern, així en general.
5 comentaris:
Sens dubte el febrer és un mes una mica "incomode"... sort que és el més curt de l'any!
ànims amb aquesta esquena!
el febrer, el gener, el novembre, el setembre... de tots aquests mesos n'has despotricat. Crec, així en general, que el que no t'agrada és la manca de sol i el fred així com a sensació. Dies grisos? de moment encara tenim sort que aquesta setmana hem anat saltant de dia gris a dia assolellat! no ens podem queixar tant... a més sempre ens quedaran les birres com a impàs i el paraigues transparents...
dubtes multiplicats per tres que es posen sobre la taula de la cafeteria dels cafès amb llet a 2,35.
jajaja alea l'has clavat!! stava pensant exactament això! ke bo! :*
pse, suposo que teniu raó, ;).
per cert, justament estrenarem primavera en terres holandeses.
Publica un comentari