han obert un bar nou de parets granates i trompetes a les parets. marcs sense res a dintre i pissara al lavabo per escriure a les parets. la gent és més o menys de sempre i les preguntes també. què tal, què fas, com va tot. doncs mira, això o allò altre. que ara som aquí parlant com si res i hem oblidat quan el món canviava si obries la porta i ens trobàvem de cara. ara ja no. mossega't el llavi i acaba les nits abans que s'esgotin soles. un glop de cervesa, el sol dels migdies de febrer i els carrers del born, o la taula d'un japonès, per teoritzar sobre les diferències i semblances d'amor i sexe, desig i el Temps. estima'm un moment, demà no, el mes que ve ja ho veurem i a la llarga jo què sé. jo què sabia i totes les cançons que un dia vam pensar que acabaríem aparcant.

3 comentaris:
Dolorosament lúcid, l'escrit :)
gira el món i torna al born.
m'hi he trobat :)
Publica un comentari