dijous 24 de febrer de 2011

que demani un desig

se suposa que arriba un dia en què ho enténs tot. que s'imposa el patró d'una lògica que costa d'aplicar a les coses que ens passen, així en general. se suposa que acceptes disculpes, desaparicions, petons robats i fins i tot les mentides que a tu també se't van escapar. que t'oblides d'on venia aquell llibre avorrit que mai no has pogut acabar i que rius en veu alta quan algú et parla de jerseis de màniga llarga que dèiem que ens agradaven tant. no ho sé, de vegades posem nom a les coses abans que siguin res i, així, pot passar que un dia fas un brownie i des d'aleshores es converteix en l'especialitat més fàcil de fer del món que mai no falta en cap àpat oficial. sempre hi poso poques nous, perquè costen de trencar. potser hauria de buscar receptes noves i dir "ei, ara també sé fer això". i llavors que algú ho tasti i digui doncs no tant. 

2 comentaris:

mmmm ha dit...

Cançó.
D'on l'has treta, la foto?

Dua ha dit...

molt bo Carme.
:)