no és culpa meva, si les nits ens fan petits i tenim més por i sembla que el món s'hagi d'acabar més ràpid i llavors necessitem més paraules, més hores, més opcions, més tonteries per recordar-nos qui som o què volem ser, que tampoc no és tan greu, i ja ho saps. però aquesta hora els e-mails invisibles, per exemple, poden transformar-se en tragèdia inútil. per sort, però, existeixen els matins de sol que et posen a lloc, que avisen de primaveres inestables en què ens passaran coses bones i algunes no tant, ja ho sabem. però tot serà més fàcil perquè el bon temps tot ho capgira. i per sort, també existeixen cançons que canten veritats i relativitzen teories i dius, veus, a tots ens passa. això no ho arregla tot però almenys per uns moments, no saps com, ni per quin estrany mecanisme, et tranquil·litza. aviat vindran dies d'aquells que no se sap mai però que conviden al bon humor i a oblidar les mitges veritats que a l'hivern són recorrents però que quan fa sol dius em sap greu, però no les vull per res, aquestes mentides avorrides que en el fons ningú es creu.
0 comentaris:
Publica un comentari