potser tu mai

la cosa va de parlar poc però endevinar-se abans d'hora i saber de què va una mirada o altra i, sobretot, decidir què en vols fer. que estarien bé les nits amanida formatge de cabra vi blanc potser postres i brindar amb cava, al final. però jo què sé. pots col·leccionar postals de quan dèiem tot el que no pensàvem o riure't de les partides a mitges que mai no guanya ningú però que estan bé, si salves les distàncies a temps. la prioritat conitnua sent sempre no avorrir-nos i que se'ns escapi el riure, de tant en tant. trucades a deshores i plans desfets perquè m'havia equivocat a l'hora del desig. ah, molt bé. l'altre dia mirava una pel·lícula i vaig pensar en tu però no t'ho diré. res important, una frase ben dita i ja està. ahir vam celebrar la mostassa de la pizza mentre parlàvem de trencar-se per la meitat i de gent que fa mandra. de tenir temps i pors i il·lusions i tot junt. de no saber el què i també de coses normals: plans per l'estiu i llistes de noms en estovalles de paper que algú devia estripar més tard. parlar en futur sempre se'ns ha donat bé. o en condicional, de fet.