no tot era físic ni mental

si fóssim un país normal avui seria festiu, demà pont i aquesta tarda carreteres col·lapsades direcció costa brava. però no va així, encara. avui el meu avi faria noranta-cinc anys i sempre penso que no vaig ser a temps a demanar-li què pensava el dia que saludava els quinze anys i arribava la república. potser d'aquí a uns quants ho explico jo als hipotètics néts que hauran d'escoltar hits d'antònia font que només sonaran a les revetlles de poble que es fan a quarts de deu del vespre perquè els avis van a dormir d'hora, en teoria. diuen que estic obsessionada amb les edats i potser és veritat però, a tres dies de tenir-ne vint-i-cinc, sembla que els vents bufen de cara. demà brindarem amb cava, repetirem melodies i estrenarem sopars a l'aire lliure. i la resta, ja ho veurem. primavera i trinaranjus, etcètera, etcètera.