podria quedar-me tota la tarda en aquest cantó de la terrassa on hi toca el sol, i que anessin passant totes les coses. parar un moment i dir, sí, tenim coses per dir, encara. repetir de maduixes, brindar amb cava i endevinar cançons. l'altre dia vam decidir que els vint-i-cinc no fan por sota banderoles dels anys cinquanta i hits del segle XXI. algú va dir que demani un desig, però res, vaig bufar amb força les espelmes altes i estretes que es movien perquè feia vent. algú va deixar-se un paquet de camel que no ha reclamat i l'endemà vaig escombrar totes les coses que havien quedat. ens sobrava alegria, ganes de fer coses i plans de futur. ningú parlava de coses tristes ni avorrides ni hi havia trobadors ni res. sembla mentida, però l'araiaquí de vegades funciona i no només dura un moment. no sé, hi ha coses que no són fàcils d'explicar, com ara perquè el amanecer de los fresones encara ara (perdó, però) m'agrada tant.
1 comentaris:
ara ja sé on em va quedar el tabac, doncs.. ;)
Publica un comentari