l'accés 14

mira, les coses van així. ara fa mig sol, abans plovia un moment i després ja ho veurem. ara som aquí, després et trucarà noséqui i desfarem plans que encara no havíem proposat. la incertesa com a instrument de mesura i, mentrestant, tota la resta. si sempre fes núvol, podria instal·lar-me del tot en l'escepticisme etern i evitar precipis. però clar, els dies de sol ens revolucionen i llavors volem moltes coses. coses normals, eh. no us penseu. l'atzar de part nostra, cafès a les terrasses, plans per l'estiu. res, el mar com a pretext, concerts a l'aire lliure, o qualsevol excusa tonta per dir holaquètal. desterrar les veritats innecessàries que no volem per res i posar-nos aftersun. quan algú digui no t'entenc contestar amb cançons que ho expliquen tot molt millor que nosaltres i apagar despertadors. i el sentit de l'humor sempre a punt, això sempre i malgrat tot. que total, després vénen els dies grisos, que obliguen a rescatar jaquetes del fons del bolso, maleïr nostàlgies i dir, va, prou.