a nou coma cinc mil peus d'altitud

sempre hi haurà un volcà a punt per fer ballar el control de les coses. per demostrar que els plànnings perfectes també poden esquerdar-se i que les coses van així, a gran escala i en menor mesura. allò de les casualitats barcelonines i les cantonades de l'eixample. una copa de més o de menys, que condiciona el quart hora de marge de què depèn coincidir amb ix, i grega o zeta. o l'aparició d'un personatge secundari que en principi no havia d'intervenir gaire i que de cop i volta et desmunta els esquemes. els girs a totes les trames vitals, els cops d'atzar que de vegades defensem i les decisions d'última hora. dir ei, sí que vinc o dir avui no em quedo. totes les coses que ens podrien passar i totes les que no existiran mai però que de vegades formen part del t'imagines. després de tot, entre l'impuls i la raó, sempre hi haurà els fenomens meteorològics, les trucades de feina i els contestadors automàtics.