les hores passen d'una manera curiosa quan et diuen que t'has d'esperar entre cinc minuts i un llarg etcètera que al final són cinc hores. vaig anar d'acompanyant a l'hospital i de seguida ens van dir que no passava res, però s'havien de fer proves i esperar que algú les mirés a l'hora que tothom dorm. no duia llibre i he passejat per passadissos. a quarts de quatre ja no quedava ningú a la sala d'espera. he fet un cafè dolent de vuitanta-cinc cèntims en got de cartró mentre al canal 24 horas l'aznar deia tonteries. a les parets, cartells en contra de les retallades, alguns enginyosos, d'altres fets amb word art. m'he fet amiga de les dones de recepció i m'han deixat carregar el mòbil a l'ordinador. m'han dit que no sabien si podien fer-ho, però eren amables i ens hem caigut bé. a fora, el món estava en calma. no feia vent i la rotonda gegant estava estranya, de tan buida. feia un punt de fred agradable, de voler més botons a la jaqueta, humitat als seients de les motos i una mena de silenci estrany. el trànsit ha començat a les cinc i a quarts de sis ja he comptat tres persones corrent pel parc. a l'hotel, en canvi, només hi havia llum en una habitació. no sé si era algú que anava a dormir o es llevava. o potser no ha pogut dormir en tota la nit i des de la finestra espia el món amb calma, abans que diguin bon dia i benvinguts al món. i tot torni a començar, encara que el cel de les set sigui gris i els camions t'adelantin per la ronda.
1 comentaris:
pel corredor de les meues hores ara corre eixe 'punt de fred agradable, de voler més botons a la jaqueta'. Lovely
Publica un comentari