suposo que això del bon temps ja va en sèrio. val que demà plourà a la mateixa hora que cada any el primer dissabte de maig, però acabo de veure el primer mosquit tigre de la temporada. l'he volgut matar però se m'ha escapat i jo què sé, potser d'aquí cinc minuts tinc deu picades d'aquelles lletges que es fan grans. d'aquí a tres hores em posaré una samarreta vermella talla S de noi i repetirem tradicions, a base de vi barat del sindicat. el mateix ritual que fa de mapa temporal que diu: ei, ets aquí. que treballes a un lloc o altre, els plans vitals varien i els motors emocionals mai no són ben bé els mateixos. cançons noves, històries per començar, temps per perdre. però llavors aquest paisatge quiet, el mateix cap de setmana, els mateixos actes i la mateixa gent. que tots canviem i volem moltes coses, però també en sabem, del riure fàcil i fer com si res. brindar una estona, dir holaquètals. després ja ho veurem.
1 comentaris:
cançons noves i els clàssics de sempre.
Publica un comentari