m'han dit que no puc nedar braça, però sempre començo així. res, quatre piscines. total, el tabac és dolent i la gent fuma igual, no? després ja em passo al crol que obliga a pensar menys i a tirar milles. ara ja han obert el solàrium i hi ha més gent en plan operació biquini, però al migdia encara hi ha espai als carrils. clar que la millor hora és més tard, a quarts de nou del vespre, amb la llum aquesta dels vespres de maig. de plegar a les nou i dir per favor, és de dia i aquest cel convida. per exemple a una cervesa llarga, d'encadenar paraules i intencions i totes les coses que podríem fer. algunes no, clar, que ja sabem que n'hi ha que no s'expliquen i que fan de satèl·lits invisibles que et persegueixen les nits en què costa adormir-se. els matins són diferents, he après a esmorzar al sol sempre que puc i a intentar ser persona abans de fer el primer cafè, sigui l'hora que sigui. de vegades me'n surto. normalment poc.
0 comentaris:
Publica un comentari