tinc tres dies de festa i farem carretera i manta. anem al mateix poble on fa potser deu anys coneixíem nois que ens semblaven interessants que estudiaven industrials, per exemple. i explicaven que havien anat al fib i emocionava més per la suposada èpica d'un festival que les paraules gratuïtes que aleshores semblaven veritat. que val, tenia gràcia explicant les coses però després blablabla. i res, al final res, què va. l'últim cop que vaig anar per terres aragoneses, era l'hivern de quart de carrera, parlàvem de gent que ara ens sembla absurda i divagàvem dels temes de sempre, ambicions vàries i pors concretes, amor, desig i altres dubtes eterns. sonava antònia font i ningú tenia facebook, així com a detalls. a la maleta d'aquest cop hi predominaran sudaderes, ingredients per fer pastissos i vi blanc.
4 comentaris:
Vi blanc + pastís = chillout gastronòmic. Quina música hi posaràs de fons?
i llibretes amb coses encara més absurdes per riure i rimembejar!
Doncs molt bon viatge! És molt bonic tornar a pobles o ciutats després d'anys de no haver-les visitat, i adonar-se que ja no ets la mateixa persona...Però qui erets va ser la llavor de qui ets avui. :)
Pilar
M'encantaria viure per un moment, en un temps on sonés antonia font de fons i no hi hagués Facebook.
Publica un comentari