estic morena de caminar per barcelona aquests matins amunt i avall mirant quaranta mil pisos per trobar El Pis. val, quaranta mil no, però potser ja n'hem vist més de vint. alguns estan bé, alguns són fatal i alguns ja formen part de la llista hipotètica. llàstima que de vegades ens fixem en coses banals. les rajoles de terra hidràulic, els balcons, nosé. a enric granados (sisi), n'hi havia un que entrava al pressuspost i era preciós. però clar, un cinquè sense ascensor és objectivament poc pràctic. ens l'ha ensenyat un noi que s'ha encès un cigarro al menjador i ha llençat la cendra al terra mentre deia que fa molt temps que diuen que volen posar ascensor. d'acord, doncs adéu. no serà enric granados, però al final ho trobarem i tots voldreu venir. tinc el cap més en l'enllà que en l'ara concret, però ja és això, aquesta calor que ondula els cabells. mentrestant, plans, projectes, cerveses. noséqui m'ha dit que tal i l'altre que noséquè. blablabla i tot plegat. un munt de coses per fer, dir, veure, escriure-ho tot i aquest ritme estiuenc que fa que sembli que el món no s'hagi d'acabar mai. com sempre, els dies duren massa poc i després tenim son.
4 comentaris:
enric granados no serà, però en tindrem un amb ascensor, terra de rajoles entirolades i balconet per llegir i prendre el sol.
de moment, ens toca fer cames amunt i avall per carrers barcelonins entre son, somriures i ganes de començar aquesta nova etapa.
seguim!
prometo motxo, kilos de desinfectant i molta pintura. de la fase dos vosaltres us en escapeu! ;)
ohhhh...Enric Granados és un carrer molt maco per viure-hi, quina llàstima! Uns amics hi vivien i coneixiem el seu piset com el niuet d'amor....
Ànim, i no us rendiu fins que en trobeu un que sigui tot el que heu imaginat i més!
Escrius genial, m'agrada el teu bloc :)
et segueixo val?
passa't pel meu http://alpaisdelesrialles.blogspot.com/
Publica un comentari