ja ens veurem

el tomàquet rellisca i la ceba fa picar els ulls, però les amanides d'estiu enganxen. he passat directament del nòrdic al llençol i prou, sí, extremisme. fa nits que deixo la finestra oberta i a quarts de set, m'aixeco a baixar  la persiana. al matí encara tinc fred. som al juny, comença a fer calor i  els adolescents tiren petards. cicles vitals i aquestes coses. estiu no vol dir ben bé vacances però sí bon humor i mitjos somriures. fer punts i a part i obrir uns quants parèntesis, per si de cas. de moment, s'han acabat les trucades de matinada i la gent que fa veure que juga a un carpe diem mal entès per després sentenciar tonteries que, què vols que et digui, vistes de lluny, fan riure. i a sobre segur que ni coneixes los planetas i els seus dards ben llençats. de fet millor. aquest migdia, he pres el sol deu minuts i picava massa. sort que l'after sun ens calma i remet a l'estiu i a totes les coses bones que ens haurien de passar. si pot ser, escapant-nos de tant en tant a prop del mar.