cireres per postres i preguntes a l'aire. ahir a la nit se'ns va fet tard explicant-nos les vides a les mateixes escales on fa mil anys que decidíem què volíem estudiar mentre pensàvem que les coses ens passarien d'una manera molt concreta i per rigorós ordre cronològic. després ja vam veure que no ben bé, però que millor, de fet. es tracta de prendre algunes decisions, abans que vingui algú a tirar-te per terra teories, històries i principis vitals. algunes coses canvien, però altres menys. per sort, sempre exisitiran els cambrers amables que ens fan tapes especials de fuet i formatge i cerveses a deshora. oblidar els grans temes i explicar anècdotes. després dir nosé, nosé. i ja està. riure's de quan algú diu el Destí, així amb majúscules, però de vegades mig llegir l'horòscop al diari. mentir un moment a preguntes mandroses i acabar rient, encara que sigui juny, al migdia ens cordem la jaqueta i de nit tinguem fred, almenys un moment.
2 comentaris:
És màgic fer coses que no toquen en el moment que no toquen.
Publica un comentari