admiro la lentitud dels dies de festa. he anat a comprar el diari casi a la una i el carrer estava desert. a la plaça hi havia més gent, però no sé on devien ser tots els veïns que ahir a la nit van tirar uns quaranta mil petards, així a ull. he rentat plates, espàtules i totes les copes del sopar mentre escoltava sencer el set tota la vida, sense saltar-me cap cançó. que bo que és. no el tenia en disc i l'altre dia vaig decidir comprar-lo. el venedor em va preguntar si set tota la vida era el nom del grup. home, lleig. ara, res, he posat vestits a la bossa i bec nescafè fred. i d'aquí a mitja hora, anem cap a l'ap-7, ara que ja no hi ha retencions i que el sol ha sortit per quedar-se.
2 comentaris:
que el sol surti per quedar-se és d'agrair. i de bona educació també.
Sí que és bo sortir als carrers després d'un dia de festa, quan no es veu ningú enlloc i preguntar-se què deu estar fent tothom.
A l'estiu no hi ha res més millor que els vestits i notar l'airet a les cames!
Publica un comentari