les cortines blanques es mouen i les agulles d'estendre també. sembla que faci molt temps de totes les coses i després no tant, ja ho sabem. és fàcil acostumar-se a les coses bones, a les distàncies curtes, als plans bonics. nosé. també pensava en altres agostos i cassets al cotxe i fer maletes tota l'estona i creure que en l'estiu com a religió, pràcticament. totes les expectatives abocades en vespres a la fresca, a veure si l'orquestra de torn toca no sé quina cançó, a veure si treus a ballar noséqui, a veure si el vespre es capgira i de cop és matinada i fa el fred aquell estrany que ens porta a parlar de les coses que, un dia o altre, hauríem de fer. en general, sempre em falta un quart d'hora. per arribar puntual, per enviar e-mails, per llevar-me, per anar a dormir. sort de la cafeïna.
0 comentaris:
Publica un comentari