quan hem sortit del cine, plovia i semblava que la gent ho estava esperant per vestir-se per l'ocasió. ja ho sabeu, jaquetes grises, mocadors al coll, texans. hem fet un cafè calent en un bar que tenia la música massa alta per arribar a segons quines conclusions vitals. però ha sonat where is my mind i llavors els ho he perdonat. ara entra fred per la finestra i és agradable. si fos sempre així, fins i tot l'acceptaria ràpid, a punt perquè cada vespre refresqués idees i s'endugués teories de merda o algun maldecap pretensiós. el problema és que després va en sèrio, es disfressa de nostàlgia i tothom et diu que prenguis decisions. quina mandra, en diumenge.
2 comentaris:
Molt d'acord amb aquest fred, que duri i refresqui idees.
No sembla, però, que duri massa
My mind is in Cadaqués.
Publica un comentari