fos el que fos

acabo de tenir la típica conversa preapocalíptica sobre el món en general, les nostres feines en particular i la nostra generació, de passada. poc trascendental, no patiu. entre guerres mundials, epidèmies, invasions al·lienígenes i treballar la terra, hi ha uns quants matisos més que varien en funció de l'humor del dia. diuen, així, en aquesta tercera persona del plural incerta, que el dosmildotze serà pitjor i que ens preparem i que vigila-estalvia-estudia-dormvuithores-etcètera. de fet, no hem arribat a cap conclusió lluminosa i el debat es mou entre els escèptics irònics i els porucs catastrofistes, així en general. però ningú guanya mai del tot i busquem una frase brillant o una mentida que pugui calmar incerteses i serveixi de resposta per altres dubtes pesats que també ens assalten alguns vespres i no sabem perquè. ens tornarem millors persones, tindrem por persempremés, farem totes les coses que havíem dit. doncs ja ho veurem, saps? mentrestant, girem el pany de la finestra, que ha de fer clec per tancar bé, i correm les cortines, abans d'anar a dormir. despertadors intel·ligents puntuals i potser em faig suc de taronja, demà al matí.