les coses han canviat, però demà passat torna a ser dotze d'octubre i això, pilars i hispans a banda, vol dir festa major. fa temps, crèiem que eren les nits més importants de l'any, expectatives altes i intencions concretes, potser per tot allò de tenir tot i tothom concentrat en un mateix lloc brindant, rient i ballant, sense gaire més història. sí, així en fred sona absurd, però més o menys tots sabeu de què parlo. en el fons potser estaria bé que aparegués algú a tots els nostres jos de quinze o setze anys, per avisar-los que les nits de festa major s'acaben assemblant molt les unes a les altres, que els desitjos existiran sempre i que segons quines coses tampoc s'han de prendre gaire en sèrio. o potser no, perquè aquesta és la gràcia, segurament. dels rituals alegres i tradicions que ens agraden. no ho sé, fa tres anys que no arribo a l'hora del primer seguici i demà a les vuit del vespre ja portaré cassaca vermella, mocador al coll i tot plegat. brindarem moltes vegades, direm "hola, quant de temps" i després allò de "eh, doncs que bonic i que fàcil". jo què sé, potser no hem canviat tant.
0 comentaris:
Publica un comentari