si la caiguda o el vertigen

comença a ploure i es veu que anirà per llarg. prepareu bandes sonores i tòpics enginyosos, per si insisitiu en mirar el cel i veure-hi la tardor, els mesos freds, el sol que se'n va ràpid. és la vida i tot són cicles i voltes i ensopegar dues o tres vegades amb el mateix fins que dius ai, no, per aquí no i et desvies un moment, cap a un altre lloc, a veure què trobes, què expliquen, què semblen que són. agafeu paraigües i poseu-vos les botes d'aigua, abrigueu-vos i escriviu un e-mail, o tanqueu-vos dins de casa a fer cafès i canvis d'armari i escriure molt o dormir més o el que sigui per compensar aiguats. jo és que, perdoneu, eh, però tinc un súperpont preciós i dissabte agafaré un avió cap a la ciutat italiana amb la llum més bonica del món. bones castanyes, panallets i carabasses amb moderació.