a rússia hi viu gent amb zero graus

m'he comprat un jersei vermell com un que tenia als quinze anys. aquell el vaig comprar en una botiga que ja no deu exisitir i feia boletes. aquest de moment no, té coll alt i abriga molt per si el fred d'aquests dies pretén quedar-se un temps. tinc un calefactor al costat que fa soroll mentre acabo el resum de l'any de sant just i faig un glop a l'últim cafè del dia. tinc fred a la mà dreta i mal d'esquena, però estic de bon humor. l'altre dia feia apologia de les llistes de finals d'any però ara ja me n'he cansat i trobo que n'hi ha masses. s'escriu massa, ja ho sé, però no m'agrada sol. podríem parlar de nous desitjos, plans de futur i històries que mai no acabarem d'escriure, però també podríem posar banda sonora per acompanyar el sol d'hivern, triar barrets, repetir vermuts. menjar raïm quan no toca, començar tres llibres i no acabar-ne cap. parlar de coses normals, dubtar un moment i, al final, doncs mira, potser brindar, potser callar. potser inventar.