desparar la taula, tard, i recollir el diumenge. un dit de vi negre i quatre maduixes que acabaran en un tàper petit dels que sembla que no han de servir per res. al migdia, hem esquivat turistes i hem passat tres cops per la mateixa cantonada perquè no em sé l'ordre de marina, padilla, i tots els carrers que van darrere de sardenya. feia poc sol, però ja intuïm primaveres i llavors clar. per rentar plats, yankee hotel foxtrot. i l'he fet sonar dos cops més. cortines obertes, balcons il·luminats i pàgines d'història familiar que expliquen coses d'ara fa exactament 70 anys. la rentadora centrifuga massa fort i m'ha caigut una agulla d'estendre al pati enorme dels del principal. ha ressonat. llegir seguit i acabar aixecant-te, només, perquè el piiip-piiip del microones que escalfa sopa ja ha sonat tres cops. el ritme del diumenge que avança a mode de punts i seguits, poques subordinades, menys condicionals, frases curtes. post-it's, postals. alguna factura per endreçar. i la son que arriba abans d'hora, els dies tranquils.
2 comentaris:
que també son per gaudir-los
Intuïm la primavera però li costa, eh? Aix...almenys que pari de ploure!
Publica un comentari