ompliu el rebost de llaunes i pots de conserva, ofertes 3x2, sopes de sobre i garrafes d'aigua. potser una ampolla de vi, o de cava, per si volguéssiu brindar per alguna cosa, que mai se sap. packs de cerveses, paquets de crispetes i, si esteu esplèndids, pernil del bo, o un bon formatge, jo què sé. quan plegueu de la feina, aneu d'hora cap a casa, cancel·leu tots els plans de dijous, estripeu entrades, envieu missatges, eviteu quedades ràpides abans de sopar, suprimiu àpats romàntics i copes pre-cap-de-setmana. són ordres dels de dalt, excuseu-vos. tanqueu la porta de casa amb doble volta, obriu la típica aixeta i llavors, el món és vostre. és l'hora dels discos pendents, llibres a mitges, sessió triple de capítols acumulats, mireu per la finestra, perdeu el temps. dediqueu-vos al sofàimanta per obligació i, nosé, espereu que passin les hores com si fos diumenge però demà no fos dilluns. que a fora farà fred tots els dies, però a casa no, i recomanen no marxar enlloc i quedar-se. llavors, compte, perquè en un moment o altre decidireu escriure noséqui per veure quètal, i encetareu una conversa plena de condicionals per evitar el futur simple que ha d'evitar sempre qualsevol principi indefinit. o potser mirareu enrere, i la nostàlgia farà pensar en on deu ser tal altre, si també fa fred, allà, i potser dir alguna cosa, potser callar. compte que el fred no us desperti els secrets adormits, congelats al buit, de somriure a mitges i confessió prohibida, mirada desviada i maisesap. mireu per la finestra, perdeu el temps. organitzeu-vos la vida, preneu decisions que demà cauran pel seu propi pes i, jo què sé, potser al final neva i tot.
